COQUES

El terme "coca" en valencià el podriem denominar com: aquella peça de menjar, dolça o salada, que te una forma plana. De fet, en molts llocs de la nostra Nacio la "tortilla" en castella la denominen "coqueta d'ou". Hi ha infinits dolços i salats denominats coca + la seua variertat, en este cas nos centrarém en les dolces. Sabem que no estan totes pero aci teniu una mostra molt representativa.

COCA DE LLANDA

El consum i l'elaboracio d'este producte es general en tota la nostra Nacio, tant a nivell comercial com cassolà. Els ingredients son els següents:

-Sucre 500 g.

-Farina 500 g.

-Llet 500 g.

-0li 250 g.

-Ous 4

-Paperets de llimonada 4

-Llima rallada.

Rep el nom del mole rectangular de llanda a on la cuinen. Tot i que tenen receptes similars, segons les comarques, reben noms diferents: en la provincia d'Alacant la nomenen "coca boba" i "coca secreta"; en la de Castello "coca mal feta" i "coca mida" i en la de Valencia, "coca de llanda" i "coca de mida".

TORNAR A COQUES

 

COQUES DE PANSES I ANOUS

L'elaboracio d'esta especialitat es general en tota la nostra Nacio. En la pasta de la tonya, es formen unes coques redones i chafades que es cobrixen en panses i anous i es deixen en repos. Quan estan a punt, es banyen en ou, s'esguiten en sucre i, finalment, es couen al forn.

En alguns pobles les farcixen en rovell, crema, cabell d'angel o inclus afigen a la pasta panses i anous, a vegades, tambe armeles i avellanes.

En la Vall d'Albaida i en la Canal de Navarres les denominen "fogaces" i son tradicionals de la festa de Tots Sants; en la Safor i el Baix Segura, "coques renganyades", i les consumixen tot l'any. En unes atres parts de la Nacio, acompanya a les tonyes i les mones en el berenar dels dies de Pasqua.

TORNAR A COQUES

COQUES DE CARABASSA

Estes coques son tradicionals en algunes comarques de la nostra Nacio, especialment en el Baix Segura i en la Ribera Alta, a on solen fer-ne per Nadal i Tots Sants. Tant l'elaboracio com els ingredients, son similars als de les coques de panses i anous, en la diferencia que afigen carabassa cuita i, que en traure-les del forn, les unten en mel.

TORNAR A COQUES

COQUES DE CHICHARRONS

Durant l'epoca de la matança del porc, en l'intencio d'aprofitar els chicharrons (residu molt fregit que queda despres de derretir-se el sagi de les llenques de pell de porc), en alguns pobles encara elaboren estes coques, a partir de les materies primes següents: massa de pa de primera qualitat, manteca de porc, chicharrons. sucre, canella i llima rallada.

L'elaboracio varia segons les zones. pero el resultat es similar. A la pasta de pa, se l'incorpora la manteca, els chicharrons i les ralladures de llima, fins a conseguir una textura elastica i fina. Quan la pasta ha pujat, es formen coquetes de la grandaria que es desige, s'esguiten en sucre i canella per damunt i es fiquen al forn.

En algunes zones d'Alacant, afigen la manteca a la pasta de pa fent plecs per mig del rodet, tambe posen chicharrons en els plecs i en la part de damunt, junt en el sucre i la canella.

Es poden conservar durant un periodo de temps prou llarc, encara que aixo depen de la quantitat de manteca que porte en I'elaboracio.

TORNAR A COQUES

COQUES FREGIDES

Per tota la comarca del Comtat fan estes coquetes fregides. Els Ingredients son: farina, aigua, ous, llet, sal, sucre i bicarbonat.

Despres de pastar-les, hem de deixar que la massa repose, per a despres fregir-les en oli abundant.

TORNAR A COQUES

COQUETES D'ARROP

Estes coquetes, les elaboren en la comarca de l'Horta Sur i en la del Camp de Morvedre, en parts iguals d'oli i arrop, la mitat d'anis, i la farina que admeta, fins a conseguir una pasta semimolla.

Es couen a forn fort i quan es trauen, s'esguiten en sucre. A pesar de quedar completament negres a causa de l'arrop, tenen molt bon sabor.

TORNAR A COQUES

COQUETES DE SANT ANTONI

En les comarques de l'Alt Maestrat i els Ports fan estes coquetes en un litro d'oli, mig litro d'aiguardent, 250 g. de sucre i farina. Es pasta tot fins a conseguir la durea necessaria per a que la pasta es despegue del recipient.

Es pot substituir l'aiguardent per moscatell, llavors cal posar menys sucre.

Es formen coquetes d'uns 10 cm, i, una vegada fora del forn, es rebocen en sucre en gra.

En la Torre d'En Besora les emboliquen en paper. En la festivitat de Sant Antoni, els clavaris les donen com a almoina als participants en la provesso de la benediccio dels animals.

TORNAR A COQUES

PRIMES

En una massa similar a la de les coquetes de Sant Antoni, en Castello de la Plana, elaboren les primes, per a celebrar la festa de Sant Feliu, Patro del seu raval.

TORNAR A COQUES

COCA DE CREÏLLA

Esta coca tradicional de les comarques de Castello, s'elabora en els ingredients següents:

- Ous 4

- Sucre 500 g.

- Armela 1/4

Per a fer-la, es baten les clares, s'afig la creïlla feta pure, el sucre i l'armela. Es cou al forn i en traure-la s'esguita en sucre glass.

TORNAR A COQUES

COQUES FINES

Entre la gran varietat de pastes que acompanyen les festes de Nadal en tota la Nacio Valenciana, està la coca fina. La composicio es la mateixa que la del pastiç de moniato, pero sense farcir.

Es formen coquetes molt fines sobre llandes de forn, s'esguiten en sucre glass o no. Quan ya estan fora del forn es banyen en mel.

Es convenient que siguen fines, ya que quant mes finetes, mes bones seran.

TORNAR A COQUES

COQUES DE MANTECA

Dins de les especialitats de Nadal, i fetes en els mateixos ingredients que les mantecades, tenim estes coquetes redones d'uns deu centimetros de diametro.

TORNAR A COQUES

COQUES D'ARMELA

La composicio es la mateixa que la de la mantecada, en la diferencia que se substituix part de la farina per armela molta i, inclus, part d'esta armela pot ser en gra fi.

TORNAR A COQUES

COQUES CRISTINES

Esta deliciosa especialitat de tota la Nacio es tipica de Nadal, encara que en alguns pobles les elaboren durant tot l'any. Es fan en ous, sucre, armela molta fina i ralladures de llima. S'escudella la massa sobre neules i s'esguita en canella per damunt. Es couen a forn, moderat.

TORNAR A COQUES

EL COLAU

En Cullera, en una pasta similar a la de les coques fines, s'elabora esta especialitat.

El Colau es redo i porta marcada la silueta en relleu de Sant Nicolau o d'una estrela, resultat de l'impressio que es fa damunt de la massa abans de coure-la, en un cuny de fusta que du marcades estes formes.

Son unes pastes molt fines i la seua elaboracio es fa a nivell cassolà o d'encarrec per a la festivitat de Sant Nicolau de Bari, el 9 de setembre.

TORNAR A COQUES

COCA CELESTIAL

Esta coca, com moltes de les especialitats fetes en massapa, es tipica de les festes de Nadal i d'unes atres festes tradicionals, sobretot en la Vall d'Albaida. En la Ciutat de Valencia les nomenen "azcarragas".

Sobre neules, es coloca una capa de massapa en rovell i anous d'uns 10 cm. de diametro que, despres de pintar-la en rovell, es fica al forn a temperatura forta. En traure-les del forn, les tornem a pintar en rovell i ya queden preparades per al consum.

En Bellus es costum farcir-les en rovell, cabell d'angel i anous, i les nomenen "coquetes d'anous i armeles".

TORNAR A COQUES